Traductor
Catalan English French Galician German Italian Portuguese Spanish
Accés usuaris
Inici


ELS FANALETS DE SANT JAUME TORNEN A IL.LUMINAR LA NIT DE LLEIDA EN UNA MULTITUDINARIA ROMERIA

Cicle de Sant Jaume - Nous continguts

 

El vespre del 24 de juliol, vigília de la Festa de Sant Jaume i tal i com mana la tradició, Lleida va reviure la popular Romeria dels Fanalets, la segona com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, organitzada per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.

Abans de la Romeria, a la parròquia de la MdD del Carme tingué la celebració de l’anomenada Missa dels Fanalets, presidida pel bisbe de Lleida Salvador Giménez Valls i concelebrada pel consiliari de l’Agrupació Mn. Jaume Melcior, Mn. Àngels Escales i el rector del Carme Mn. Xavier Navarro i cantada pel cor parroquial…

Tot seguit, quan eren les 9 en punt del vespre, tres coets van anunciar l’inici de la Romeria, entre el bullici dels infants que portaven els seus fanalets i la música del Ball de Bastons del Pla de l’Aigua, que encapçalaren la comitiva. Com és tradició no van faltar a la Romeria els gegants de la ciutat, que portaven també els seu fanalets artístics penjant de les mans i amb ells van tornar-se a sumar, per segon any consecutiu  el conjunt dels cavallets i capgrossos amb fanalets, del seguici festiu de la ciutat i que la Paeria va oferir l’any passat amb motiu de la declaració de Festa Patrimonial i que és pretén tingui continuïtat.

El peno de Sant Jaume, portat per joves de l’Agrupació de Pessebristes i acompanyat per les pubilles i Hereus del Jaume I, barri que festeja a Sant Jaume com a patró, obria la segona part de la Romeria, que anava presidida pel bisbe de Lleida Salvador Giménez, acompanyat pel nostre consiliari Mn. Jaume Melcior i altres mossens. Pel que fa a la presidència de les autoritats, l’encapçala el paer en cap Felix Larrosa, acompanyat per una nombrosa presència de regidors de les diverses forces polítiques de la Paeria, així com el president de l’Agrupació de Pessebristes Jordi Curcó, com entitat organitzadora; el subdelegat del Govern José Crespín i representacions de diverses institucions i entitats.

Tot seguit venia la Banda Municipal de Música, dirigida per Amadeu Urrera. Darrera aquesta, hi anava la representació “vivent” de Sant Jaume amb angelet inclòs, recuperada fa uns anys i custodiada a bandada i banda pels concursants premiats en el LXXXII Concurs de Fanalets que precedien  amb el seus fanalets artístics la carrossa amb la imatge de Sant Jaume, talla de l’escultor Jaume Gort envoltada de flors i que enguany compleix 60 anys.  La imatge lluïa com mai, després de la restauració efectuada per José A. Ferrer i Lluís Capdevila.

La Romeria inicia el seu trajecte a la Rambla de Ferran, per seguir el primer tram del carrer Democràcia, guarnit amb artístics fanalets pels comerciants de Democràcia i Remolins. Seguí pels carrers del Carme, Porta Ferrissa, Sant Joan, Porxos de Sant Joan, plaça de Sant Joan i de la Paeria, on tots els elements del seguici va efectuar els seus balls. Prosseguí fins arribar al Peu del Romeu, on la banda Municipal va interpretar com ja es costum la Sardana dels Fanalets de Sant Jaume, del mestre Víctor Mateu, mentre de les finestres superiors de la capella va caure una pluja de flors a mena de bonica “petalada”, que fou aplaudida pel nombrós públic que seguí la Romeria.

 

La cloenda es feu però a la plaça de les Comèdies, amb el parlaments i la benedicció final del bisbe de Lleida i les paraules de l’alcalde Fèlix Larrosa, amb les quals va voler felicitar l’Agrupació de Pessebristes per la seva tasca en l’organització d’una de les festes més destacades del nostre calendari: “festa que marca la nostra identitat”, digué l’alcalde que va posar en valor la tradició dels Fanalets de Sant Jaume.

El president dels pessebristes Jordi Curcó felicità els lleidatans per la  massiva afluència a la Romeria, destacant que des de la seva declaració com a Festa Patrimonial la Romeria dels Fanalets de Lleida, ja no és solament una festa lleidatana: “La festa ja sens ha fet molt grossa i a partir de la declaració té ja caràcter de festa Nacional, de festa de Catalunya”.