L’11 de desembre, Tercer Diumenge d’Advent, anomenat “Diumenge Gaudete”, tingué lloc a l’església de Sant Martí de Lleida, la benedicció dels “Jesusets” dels pessebres, organitzada conjuntament per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i la parròquia, en el marc dels actes del Cicle de Nadal. 

 

Amb una església plena de gom a gom, on els infants tingueren un especial protagonisme, va ser el bisbe de Lleida Joan Piris, de visita pastoral a la parròquia, qui al finalitzar la Missa de la 1 de la tarda feu enguany la benedicció dels “Jesusets”.

 

El bisbe de Lleida en la seva homilia donà gràcies i felicità als pessebristes lleidatans pel seu treball: “que fa present el Pessebre en el nostre Nadal cristià, com un símbol i una presència del Déu infant”. Mons. Piris digué que no és podia separar el Naixement de Jesús de la seva mort i resurrecció, tot convidant els fidels a viure el naixement de Jesús amb una resposta d’admiració i lloança per què: “Amb el Nadal donem inici a la història de la Salvació, al Jesús de Betlem i al Jesús de Jerusalem”, digué.

 

Abans de la benedicció, el president de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes Àngel León, agraí al rector de la parròquia Mn. Vicenç Alfonso, que es alhora el consiliari de l’entitat, la feliç iniciativa que tingué fa quatre anys de fer la benedicció dels “Jesusets”, a semblança de la que te lloc també a la Plaça de Sant Pere del Vaticà a Roma, introduïda pel Papa Joan Pau II, on el Sant pare beneeix en aquest mateix diumenge els “bambini” que porten les infants per a ser beneits. Agraïment que feu extensiu als nombrosos fidels que omplien de gom a gom l’església i a les desenes d’infants que aguardaven l’instant de la benedicció dels seus “jesusets”. Tots ells van ser obsequiats per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, amb una postal on es reprodueix la imatge del Nen Jesús que es venera en la Cripta de la basílica Nativitat de Betlem.

 

Les postals van arribar a Lleida trameses pels franciscans de Terra Santa, custodis dels Sants Llocs, amb la col·laboració com a mitjancers dels ”frarets” de la capital del Segrià, nom que és dona a Lleida als franciscans.