JORNADA DE FRANCISCANISME A LLEIDA AMB ELS 800 ANYS DEL PESSEBRE COM A PROTAGONISTA
General - Informació general |
L’Acadèmia Mariana de Lleida, ha acollit la celebració d’una Jornada de Franciscanisme, organitzada pels terciaris franciscan. Les sessions s’han celebrat la tarda del divendres 20 i el matí del dissabte 22 d’octubre i s’iniciaren amb la ponència de Julián Fernández Rebollo, professor de secundaria i membre de la junta de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que va parlar sobre “Religiositat popular: Una oportunitat d’Evangelització”. La jornada de cloenda del dissabte fou el P. Joaquim Recasens, darrer guardià del convent dels franciscans de Lleida qui va parlar sobre “Greccio i la realitat de l’Encarnació”
A la segona sessió de les jornades intervingué el nostre president Jordi Curcó, dedicant la seva ponència als 800 anys de presència del Pessebre, rememorant el 8 segles del primer pessebre fet per Sant Francesc a la cova de Grecco, la nit de Nadal de 1223: “...que ha marcat la història del pessebre i del pessebrisme, quan Francesc, fortament impressionat pel misteri de l’Encarnació o de la humanització de Déu –sobretot a partir del pelegrinatge que el 1220 realitzà a Terra Santa- volgué donar vida i expressió al fet històric de tanta transcendència, com ho és la Nativitat de Crist”.
El president
de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, digué que la intenció de Sant
Francesc amb “aquell invent nadalenc”, fou recrear el clima espiritual de la
nit de Nadal, reviure més profundament el missatge i la significació espiritual
del misteri nadalenc i fer més entenedor pel la poble el misteri de
l’Encarnació de Déu: “Volia –digué- fer comprendre a la gent, la senzillesa i
la pobresa de la Nativitat”.
D’aquest primer pessebre vivent, que li ha valgut a Sant Francesc d’Assís ser-ne el Patró dels pessebres i dels pessebristes d’arreu del món, en nasqué posteriorment l’art pessebrístic ideat per promoure la devoció popular des d’una interpretació plàstica del misteri del naixement de Jesús que, a través del pessebre casolà, s’inserí en la vida familiar i quotidiana.
El ponent digué que el pessebre és segurament el costum nadalenc més universal i continua sent una tradició explícitament cristiana ben viva malgrat, l’ambient general de secularització: “El pessebre és una tradició que ha sobreviscut per què ha traspassat la frontera del religiós/no religiós, per esdevenir una tradició molt arrelada i molt present en entorns cristians, però també en espais laics. El pessebre és fe, història, tradició, art i cultura popular i tot plegat gràcies a Sant Francesc d’Assís”.