Inici Arxiu d'articles


És perdre el temps parlar de tradicions?

 
PER SANT JAUME, FANALETS A LLEIDA

Per: Jordi Curcó
Vicepresident Agrupació Ilerdenca de Pessebristes
Article publicat al diari “La Mañana” de Lleida, el 24 de juliol de 2011
 
El passat 13 de juliol, gairebé com si fos el primer acte de la Festa dels Fanalets de Sant Jaume d’enguany, vaig tenir el goig de fer una xerrada a la sala d’actes de l’associació “Res Non Verba”, convidat pel seu president i amic Josep Castellà.
 
L’acte volia ser també una represa de la col·laboració entre l’entitat organitzadora de l’acte i l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que te cura de la conservació i promoció de la festa, mitjançant la convocatòria del Concurs de Fanalets de Sant Jaume i l’organització de la Romeria. Res Non Verba, com altres entitats i institucions de la ciutat ha patrocinat enguany, com ho havia fet amb anterioritat, un dels primers premis del Concurs.
 
Tot i alguns problemes personals amb la tècnica que va interferir en la projecció de les imatges que havia preparat, vaig sortir molt satisfet de l’acte. En primer lloc pel públic assistent, sorprenentment nombrós pel que es podia esperar en una tarda calorosa del mes de juliol. I en segon lloc per la seva actitud d’empatia amb el tema que allí s’havia tractat: “Per Sant Jaume: Fanalets a Lleida. Una tradició més que centenària”, que no era pas un títol transcendent, ni és referia a res que hagués de canviar el món. A algú li pot semblar que parlar dels “Fanalets de Sant Jaume”, es perdre el temps amb coses passades i poc més que ràncies. Jo no vaig tenir la sensació d’haver-lo perdut el temps i penso que els que hi van assistir, tampoc.
 
D’antiga la tradició dels Fanalets a Lleida, n’és i molt. Només cal citar la primera referència documental de la festa, que la trobem al llibre IV, capítol VI de la Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita pel cronista Jeroni Pujades el 1609, quan diu:  “Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares à fills, que lo sanct en aquest seu passatje posá allí. Y los minyons la nit de la festa del sanct, van ab llanternetes de paper ab llums: à las quals diuhen sanct Jaumets  en memòria de la predicació que lo Apòstol feu en dita Ciutat”. Més que centenària ho és, almenys ja en te 402 d’anys, tot i que Pujades ja parla de “fama continuada”. Sembla ser que ja aleshores la festa venia de lluny.
 
La suposada evangelització de l’apòstol Jaume a casa nostra, ha estat sustentada de temps immemorial en una narració llegendària, molt popular i estesa, on s’evoca el orígens del cristianisme i es deixa constància del seu pas per la nostra ciutat. La llegenda, tramesa de generació en generació fins els nostres dies i recollida per cronistes i historiadors, diu que l’apòstol Jaume arribà fins els peus de les muralles de Lleida. Era de nit, cansat i famolenc es deturà per descansar. Tot seguit i travessant una de les portes de la muralla, s’introduí dins al ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que l’impedia caminar.  Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs profunds van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets de llum”, tot il·luminat la fosca nit i facilitant que el Sant Pelegrí pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí apostòlic. 
 
Tot i que aquesta ha estat la versió llegendària més popular i coneguda, n’hi ha un altra que apunta als infants de Lleida, com a protagonistes d’aquell fet miraculós, essent ells qui de fet van acudir amb fanalets de llum en ajut del Sant.
 
La lleidatana llegenda dels Fanalets, es plasmà aviat en un antic i arrelat costum, quan arribat el capvespre del 24 de juliol, vigília de la festa de Sant Jaume, els infants sortien al carrer amb fanalets encesos i anaven a visitar les dues capelles que la ciutat té dedicades al Sant Apòstol; la del Peu del Romeu (carrer Major)  i la de Can Serra, (carrer del Carme n. 1),  rememorant totes dues la seva estada a Lleida. Una com l’indret on Sant Jaume es clavà la punxa i baixaren els àngels; l’altra, on s’hostatjà i predicà l’Evangeli als lleidatans.
 
Aquella manifestació infantil, espontània i desorganitzada, que anava de capella a capella, seguint les suposades petjades que feu a Lleida l’apòstol Jaume en el seu pelegrinatge apostòlic; esdevingué amb el temps la que avui es coneix com la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, que aquest vespre com fa més de quatre-cents anys provats, omplirà de nou els carrers de Lleida,  amb una multitud d’infants amb fanalets de llum.
 
La Romeria dels Fanalets és una festa popular i religiosa molt antiga, però no pas rància ni passada, com potser algú voldria que fos o almenys així la té catalogada. L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i amb ella la ciutat, la reviu any darrera any amb el convenciment que amb el seu esforç per conservar-la i potenciar-la, treballa també per fer alhora una ciutat més humana, cordial i feliç. Ningú pot negar que la Festa dels Fanalets, on els infants en son els protagonistes, és un esclat d’il·lusió i d’esperança. 
 
De tot això i més vaig parlar-ne a Res Non Verba i que avui, en la vesprada de Sant Jaume, he volgut compartir amb els lectors de “La Mañana”. Convençut n’estic que escrivint dels Fanalets de Sant Jaume, com d’altres tradicions i costums de casa nostra, no és pas perdre el temps, més bé és recuperar-lo a mans plenes.
 


Darrera actualització (divendres, 22 de juliol de 2011 19:59)

 

Afegeix el teu comentari

El teu nom:
El teu correu electrònic:
La teva web:
Comentari:
  La paraula per a verificació anti SPAM. Lletres minúscules solament i sense espais.
Paraula de seguretat:
Federació Catatala de Pessebristes