UN PESSEBRISTA LLEIDATÀ, MODEST I DISCRET, PERÒ FORTAMENT COMPROMÈS AMB LLEIDA

Aquest matí (ahir dilluns, per al lector) arribant a primera hora a Barcelona, m'he assabentat de la trista notícia del traspàs de Llorenç Domingo Farré. Amb el primer que he comentat la noticia ha estat amb l'amic Cosme Garcia, qui també l'ha conegut intensament durant molts anys i amb qui també ens unia la seva amistat compartida.

La meva relació amb el Llorenç i amb la seva família ve dels anys de la meva infantesa, ja en fa molts, de la ma del meu pare, que em va fer veure i viure el món dels pessebristes lleidatans. En aquells anys, mossèn Jaume Bertran, mossèn Ramon Torres, l'església del Carme -i tants i tants altres que aplegava aquesta fervorosa devoció cap al Pessebre-  feien que aquests propers dies que vindran siguin encara més emotius en el record.  S'apropa el Nadal i això farà que també, aquests dies, ens en recordem més de totes aquelles persones que, com el Llorenç, varen fer possible que aquestes dates tant significades, fossin mes intenses.

Sento en la necessitat de fer aquest breu obituari d'un lleidatà, pessebrista, modest, discret, i molt compromès amb la seva ciutat. Aquest vol ser un homenatge merescut a la seva trajectòria i a la seva persona. Perquè persones com ell, i com la seva esposa Josefina, la qual ja fa anys que ens va deixar, són d'aquelles que formen part d'unes generacions que han estat presents durant els temps mes difícils de la nostra ciutat.

Noranta-dos anys donen òbviament per a molt, però la saviesa d'aquests homes i dones d'abans de la guerra, mai l'hem de desaprofitar ni menystenir. Ans al contrari, hem de mirar d'exaltar-ne el valor que tenen. Persones com ell són les que han forjat la convivència i el veïnatge a la nostra ciutat. I en Llorenç, particularment, des del món del pessebrisme lleidatà. Com si no, s'hagués ajudat a que actes de ciutat com el Pregó de Nadal, el lliurament dels premis dels pessebres a Lleida, la processó dels fanalets per Sant Jaume, i tant d'altres, tots ells referenciats al Peu del Romeu, a la cruïlla del carrer Major amb el carrer Cavallers, són un punt de trobada de la ciutat. Actes molt i molt participats pels lleidatans i lleidatanes, joves i grans, homes i dones, s'apleguen

sota una mateixa devoció.En Llorenç Domingo ho va fer possible des de la presidència de l'Associació Ilerdenca de Pessebristes, i durant tota la seva trajectòria personal.

Ara, em consola el record d'un home bo, que ho era i molt, i el fet que, segurament,  juntament amb el meu pare podran trobar i parlar de pessebres i de tantes i tantes altres coses, com sempre feien quan es trobaven.

Al Cel siguis, Llorenç,  i que des d'allí ens puguis, i ens pugueu ajudar a mantenir aquella devoció pels pessebres que tant vàreu treballar en vida per fer-la present entre tots els veïns i veïnes de la nostra estimada ciutat de Lleida.

Josep Maria Pelegrí  i Aixut

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural