Voldria començar aquesta presentació del vídeo de la Festa dels Fanalets, remarcat l’antiguitat d’aquesta festa tan lleidatana, tan nostra diria jo.

Només cal citar la primera referència documental de la festa, que la trobem al llibre IV, capítol VI de la Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita pel cronista Jeroni Pujades el 1609, quan diu:  “Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares à fills, que lo sanct en aquest seu passatje posá allí. Y los minyons la nit de la festa del sanct, van ab llanternetes de paper ab llums: à las quals diuhen sanct Jaumets  en memòria de la predicació que lo Apòstol feu en dita Ciutat”.  Si donem per bo aquest document, són ja 403 anys de la festa, dels Fanalets, tot i que Pujades ja parla de “fama continuada”. Sembla ser doncs que venia de lluny.

La suposada evangelització de la nostra ciutat per Sant Jaume, ha estat sustentada de temps immemorial en una narració llegendària, molt popular i estesa, on s’evoca el orígens del cristianisme i es deixa constància del pas de l’Apòstol per Lleida. La llegenda, tramesa de generació en generació fins els nostres dies i recollida per cronistes i historiadors, explica que Sant Jaume arribà fins els peus de les muralles que la rodejaven i protegien. Era de nit, cansat i famolenc es deturà per descansar. Tot seguit i travessant una de les portes de la muralla, s’introduí dins la ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que l’impedia caminar.  Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs profunds van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets de llum”, tot il•luminat la fosca nit i facilitant que el Sant Pelegrí pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí apostòlic. 

Tot i que aquesta ha estat la versió llegendària més popular i coneguda, n’hi ha un altra que atribueix als infants de Lleida, el gest d’acudir amb fanalets de llum en ajut del Sant, esdevenint els protagonistes d’aquell fet miraculós.

La lleidatana llegenda dels Fanalets, es plasmà aviat en un antic i arrelat costum, quan arribat el capvespre del 24 de juliol, vigília de la festa de Sant Jaume, els infants sortien al carrer amb fanalets encesos i anaven a visitar les dues capelles que la ciutat té dedicades al Sant Apòstol; la del Peu del Romeu (carrer Major) i la de Can Serra, (carrer del Carme n. 1),  rememorant totes dues la seva estada a Lleida. La primera com l’indret on Sant Jaume es clavà la punxa i baixaren els àngels amb fanalets de llum; l’altra, on l’apòstol s’hostatjà i predicà per primera vegada l’Evangeli als lleidatans. Malauradament aquests darrers anys dita capella, de propietat particular, no obre ja les seves portes als lleidatans per Sant Jaume, com era tradició. Una pena!

Aquella manifestació infantil, espontània i desorganitzada, que anava de capella a capella, seguint les suposades petjades que feu a Lleida l’apòstol Jaume en el seu pelegrinatge apostòlic; és avui la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, que cada 24 de juliol al vespre transforma els carrers de la nostra ciutat, en una corrua de llum, on els infants, com sempre n’han estat, també en son els protagonistes singulars. 

La Romeria és una festa popular i religiosa molt antiga, però no pas rància ni passada,  com potser algú voldria que fos o almenys així la té catalogada. L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i amb ella la ciutat, la reviu any darrera any amb el convenciment que amb el seu esforç per conservar-la i potenciar-la, i ja fa cinquanta anys que ho fem, treballa també per fer alhora una ciutat més humana, cordial i feliç. 

Les festes amics són un moment privilegiat de construcció i expressió de vincles identitaris i comunitaris, mitjançant unes expressions i manifestacions moltes d’elles com la que avui ens ocupa,  d’origen religiós; que no solament s’han de respectar si no protegir i potenciar. Ningú pot negar tampoc la dimensió lleidatana a la Romeria dels Fanalets, n’és prou evident.

Tanmateix, una tradició festiva, encara que s’expressi en elements antics i arrelats en la tradició; no es pas un museu ni quelcom a menystenir o ignorar; si no que com podem comprovar és ben viva i el que és viu se celebra amb la festa. La Romeria dels Fanalets, on els infants en son els protagonistes, és per Lleida tota una festa, religiosa i popular, alhora que un esclat d’il•lusió i d’esperança, tan necessàries ambdues en aquests temps difícils que estem vivint. 

Presentem ara aquest vídeo de la “La Festa dels Fanalets de Sant Jaume 2012”, iniciativa de la nostra Agrupació i producte realitzat per Telepúblic.

Per que s’ha fet aquest vídeo?. 

Jo diria que per una necessitat, doncs teníem i guardem al nostre arxiu molt material gràfic i bona part d’ells antic. Aquest àlbum de fotos i molts altres que tenim, n’és una mostra; però gairebé res enregistrat en imatges, a banda d’algun muntatge particular com dos de l’amic Jaume Climent, penjats a You tube i que recullen imatges de la Romeria de l’any 2009 i 2011. Podeu entrar-hi ..... A banda d’aquestes imatges, poca cosa mes teníem fins avui.

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Seguint aquest raonament, mil imatges, que no si n’hi han tantes en aquets vídeo, valdran més que  milers de paraules ben dites, per definir el que és la Festa dels Fanalets a Lleida.

Era doncs una necessitat, que va conjuminar-se amb la oferta que ens feu l’amic Albert de Telepúblic, quan ens va proposar aquest enregistrament i que varem veure interessant. A més a més enguany celebrem el 50 Aniversari de la nostra entitat i podia ser també aquest vídeo una acció més per commemorar aquests mig segle de vida de la nostra entitat.

I a banda d’una necessitat, també una obligació en la nostra responsabilitat de protegir i potencia les nostres festes i tradicions. Per que son nostres i son bones.  Aquest vídeo creiem que és una molt bona eina en la nostra tasca de protegir la Festa i potenciar-la, a més a més de difondre-la encara més. Ningú pot negar que aquest producte va en aquesta direcció.

El vídeo, amb una duració de gairebé un quart d’hora, recull no solament la principal manifestació de la Festa dels Fanalets, que és indiscutiblement la Romeria, si no també molts dels actes que des de fa uns anys cap aquí l’envolten, havent aconseguit que la Romeria no sigui solament això, una Romeria i res més, com era abans, sinó una Festa que avarca més d’una setmana d’activitats.  Jornades de preparació, que la van embolcallant poc a poc fins arribar a l’esclat del vespre del 24 de juliol i que fins i tot s’allarga fins la tarda del 25 de juliol, festa de Sant Jaume quan els actes es clouen amb la representació de l’obra essènia, a mena d’auto sagramental, “Sant Jaume ve de Galícia, de Carles Cepero, a càrrec del grup TOAR al pati gòtic de l’IEI, dirigit per l’inefable Enric Castells.

La projecció s’inicia amb el Taller de Fanalets que des de fa tres anys fem a la Biblioteca Pública, a càrrec del “Mestre Fanaler” Carles Domènech. Cªontinua amb la presentació de Fanalets al Concurs, l’exposició i altres activitats que tenen com a punt de referència de la Festa la Capella del Peu del Romeu: recital poètic, la llegenda de Sant Jaume explicada als infants, la presentació enguany del Goigs en Lloança de Sant Jaume dels Fanalets, fins arribar al 24 de juliol amb la celebració de la Missa dels Fanalets al Carme i l’eclosió de llum i festa, de tradició i religiositat, d’infants i fanalets que és la nostra Romeria.

Veurem i sentirem els cops del bastons, amb l’Esbart Lleidatà de Dansaires; ballarem amb els gegants, contemplarem el penó de Sant Jaume acompanyat per les Pubilles i Pubilletes de Jaume I; els Sr. bisbe i els mossens, amb el senyor alcalde i les autoritats; la Banda Municipal de Música que no deixarà de tocar la melodia d’aquella cançó que tot bon lleidatà coneix i potser fins i tot ha cantat: “Sant Jaume ve de Galícia........”. I la carrossa amb el Sant, el de veritat, el que hi ha a la capella tot l’any i va esculpir el malaurat Jaume Gort l’any 1966, amb l’àngel i el fanalet del mestre Casimiro Jover. I els infants, molts infants amb fanalets com una “corrua de llum” que diria el poeta. 

I per què d’aquesta presentació?.

Doncs per que ja teníem el vídeo i calia presentar-lo en societat, fins ara solament l’hem vist dues persones, l’Àngel León i un servidor. Per a presentar-lo no podíem esperar als Fanalets del proper any i les Jornades Culturals del barri ha estat l’oportunitat que buscàvem per a fer-ho.

I per què a l’Associació de Veïns de Jaume I?. Motius els tenim i son uns quants. Mireu, aquest barri nostre celebra la Festa Major en Honor de Sant Jaume, nom del rei Conqueridor i alhora Patró nostre. Molts lleidatans fins i tot alguns lleidatans al referir-se al nostre barri l’anomenem L’Apòstol presideix aquest estatge social, tot respectant les conviccions i creences de tothom, asclar!. Imatge aquesta, que jo mateix amb la meva dona l’Esther, vam portar de Santiago de Compostel•là l’Any Sant de 2001.

Però per damunt de tot el nostre, pel lligam amb la Romeria dels Fanalets és evident ja que des del mateix any de la nostra fundació, i en fa 26, tenim l’honor de portar el Penó de Sant Jaume en la Romeria, acompanyat per les nostres pubilles i pubilletes, que l’encapçalen donant lluïment a la part més solemne de la Romeria, com és la capçalera. Nosaltres, els veïns de Jaume I, també sortim i molt al vídeo. En som un xic protagonistes.

Cal acabar. Ho faré agraint el bon treball de Telepúblic, les moltes hores de filmació de la Mireia i el bon resultat, tot i que sereu vosaltres que opinareu. 

Ja que una imatge val més que mil paraules, que siguin les imatges que parlin ara i jo no se si he arribat ja a les mil dites.

Moltes gràcies!.

Lleida, 8 de novembre de 2012