La ciutat de Lleida ha esdevingut per una dia, el diumenge 28 d’octubre de 2012, la capital del Pessebrisme català. 

 

Ho ha estat amb ocasió d’acollir la 43 edició de la Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears, organitzada per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, com entitat amfitriona en el seu 50 aniversari fundacional conjuntament amb la Federació Catalana de Pessebristes. Mes de 200 pessebristes participants i 27 entitats representades, avalen l’èxit de convocatòria de la Trobada. 

 

Tot i que ja a primera hora del matí tingué lloc la benvinguda als pessebristes i entitats participants a la Trobada, amb la distribució de credencials i l’esmorzar servit en una restaurant de la ciutat; l’acte oficial d’inici de la Trobada fou la recepció oficial al Palau de la Paeria, l’Ajuntament de Lleida. 

 

 

 

El president de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes Àngel León, obrí l’acte solemne amb paraules d’agraïment per la resposta tant positiva a la convocatòria: “No ens pensàvem aplegar a tants pessebristes com heu vingut avui a Lleida”, digué. I no sense raó, ja que el Saló de Sessions del Palau de la Paeria de Lleida, ple de gom a gom, evidenciava l’èxit de la Trobada.

 

Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Pessebristes Josep Mª Porta, comença la seva salutació dient: “Avui de fet s’inicia a Lleida el 150 aniversari de Pessebrisme a Catalunya, quan començà a ser un art col·lectiu i no només individual”.

 

El consiliari dels pessebristes lleidatans Mn. Vicenç Alfonso, digué també unes paraules enaltint el pessebre, destacant que per damunt de tot era una representació plàstica d’un fet sagrat, el Naixement de Jesús. Una tradició de casa nostra que és manté viva però que alhora és més necessària que mai: “El món del pessebrisme toca el cor de tots”,  asseverà el consiliari.

 

L’acte protocol·lari comptà també amb la presència del conseller d’Agricultura de la Generalitat, el lleidatà Josep Mª Pelegrí. En les seves paraules de salutació als pessebristes explicà que ell era allí per ser un més dels pessebristes lleidatans (forma part de la junta directiva de l’entitat). Alhora evocà la memòria de dos sacerdots venerables, qui fou rector de la Parròquia del Carme Mn. Ramon Torres, amb els seus concursos de pessebres i Mn. Jaume Bertran, impulsor dels pessebrismes a Lleida i primer consiliari de l’Agrupació: “Ells i els meus pares van introduir-me en la tradició del pessebrisme”. Com a conseller i a petició del president de la Federació, digué als pessebristes que la conselleria estudiaria la possibilitat de que els pessebristes puguin recollir molsa al camp pels seus pessebres, cosa ara prohibida i més si es fa per a fins comercials.

 

El vicepresident de la Diputació Miquel Padilla, donà també la benvinguda als pessebristes catalans i balears, molt especialment ho feu a la representació dels “Betlemistes de Mallorca”, vinguda des de les Illes pel seu esforç i entusiasme. 

 

La tinent d’alcalde i regidora de Cultura de la Paeria desitjà en nom de la ciutat una bona estada als pessebristes i lliurà a les entitats representades una làmina amb una reproducció del Retaule de la Verge dels Paers (S.XV) del pintor Jaume Ferrar, ubicat en el Saló de Plans i on apareixen dues escenes nadalenques, com son l’Anunciació i l’Adoració dels Reis.

 

Després d’escoltar una petit concert a càrrec d’un grup de corda format per alumnes del Conservatori Municipal de Lleida que interpretaren varies nadales populars, els pessebristes es traslladaren al pati del Palau de la Paeria on s’havia insta·llat una  col·lecció d’11 extraordinaris diorames bíblics del Mestre Pessebrista targarí Josep Mª Ramon, mostra del millor pessebrisme que és fa avui a Catalunya.

 

 

 

El segon escenari de la Trobada fou la Catedral Nova de Lleida, on a les 12 del migdia el bisbe Joan Piris presidí una Eucaristia, concelebrada pels consiliaris dels pessebristes de Reus, Barcelona i Lleida, així com altres preveres lleidatans i membres del capítol. El bisbe Piris en la seva homilia, amb paraules elogioses pel pessebrisme i d’agraïment pel treball dels pessebristes, digué: “vosaltres feu una tasca evangelitzadora important. Teniu la qualitat de fer una obra plàstica i artística, on gràcies a la presentació d’aquests quadres bíblics, feu arribar la llum de Crist a molts que passen a la vora del camí. La vostra és una vocació particular que pot ajudar a creure i de fet serveix i molt, per transmetre l’espiritualitat de l’Encarnació de Déu”.

 

En el moment de l’ofertori es feu més vident el caliu nadalenc de la celebració, quan  el franciscà P. Joaquim Recasens presentà una imatge del Nen Jesús, còpia fidedigna de la que és venera en la basílica de la Nativitat de Betlem i que la comunitat franciscana de Lleida feu donació als pessebristes lleidatans. Ell mateix diposità la imatge a la vora de les de Josep i Maria, col·locada en una lateral del presbiteri i que conformen el pessebre de l’Agrupació i de la ciutat de Lleida. Tanmateix  els dos presidents col•locaren als peus de l’Infant Jesús el “Fanal” de l’entitat, símbol de les trobades pessebristes.

  

L’Eucaristia de la Trobada i com no podia ser d’un altra manera, va cloure amb el cant d’una Nadala pròpia de la ciutat de Lleida, ja que és costum que cada Nadal l’Agrupació de Pessebristes n’estreni una de nova feta per autors lleidatans.  La Coral Estel, que solemnitzà l’Eucaristia, interpretà així la “Nadala de Lleida”, estrenada l’any 1964, amb lletra de Carles Cepero i música de Josep Prenafeta..

   

Els pessebristes es traslladaren tot seguit a l’antiga capella de Sant Jaume del Peu del Romeu, seu dels pessebristes lleidatans. Allí, enmig de les referències a la tradició dels “Fanalets de Sant Jaume”, van poder contemplar una extraordinària exposició de 77 diorames i pessebres de diversos mestres pesebristas lleidatans, destacant els llegats de Paulina Atmetller i Joaquima Barrufet, la col·lecció de diorames bíblics d’Emili Tordera i Martha Pérez, així com els pessebres i diorames de Conxita Castellà i de molts altres.

 

 

 

La Trobada va cloure amb una Dinar de Germanor, on l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes lliurà a totes les 27 entitats participants i com a record, una reproducció del seu escut, feta a ma per l’artista i pessebrista José A. Ferrer. Alhora elles, lliuraren als pessebristes lleidatans el seus obsequis en homenatge al 50 aniversari de l’entitat, tots ells símbols pessebristes i nadalencs  per excel·lència. 

 

La trobada però va cloure sense cap candidatura presentada per a ser seu de la 44 edició a celebrar el proper any. El president de la Federació, que felicità els pessebristes lleidatans per l’èxit i excel·lent organització de la Trobada, explicà que l’entitat se centra ara en l’organització de la XIV Biennal del Pessebre Català que tindrà lloc a Olot, de l’1 de desembre al 3 de febrer, organitzada conjuntament amb l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa: “Desprès ja treballarem per la propera Trobada i trobarem qui la organitzi.”.

  

El comiat final de la Trobada es feu, com tampoc es podia fer d’un altra manera, amb el cant de la nadala de les nadales, “Santa Nit” entonada per tothom. Abans però, un dels pessebristes s’havia apropat al micròfon per fer un original brindis pessebrista: