Per Jordi Curcó Pueyo

President de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

El passat diumenge 15 de desembre, la nostra entitat va aplegar a l’acte de cloenda del Cicle de Nadal 2022, celebrat en la mai prou estimada Seu Vella, a gairebé la pràctica totalitat dels 180 participants que havien inscrit el seu pessebre a la 47 edició del Concurs Infantil i Juvenil o a la 88 edició del Concurs de Pessebres.

En les meves paraules de salutació a tothom que va pujar al Turó per tal d’assistir a l’acte, vaig agrair en nom de tota la junta directiva, la nombrosa assistència que omplia la pràctica totalitat dels seients habilitats. Veritablement feia molt de goig veure la nau central de l’antiga catedral dels lleidatans plena de gent, la gran majoria concursants, els veritables protagonistes d’aquest acte. Cal dir que mai havíem tingut una tant alta xifra de participants i amb pessebres de gran qualitat artística.

Era just donar l’enhorabona i lliurar els guardons als primers premis de cada una de les categories, als accèssits i a les mencions honorífiques. A tots i a totes, per haver fet possible que el PESSEBRE (escrit amb majúscules) des del més petit i senzill al més artístic, hagi estat ben viu i present a les llars, a les escoles i entitats, a les parròquies i esglésies, institucions o aparadors de la nostra ciutat. Agraïment i reconeixement que cal també fer extensiu als nostres Mestres Pessebristes, que amb el seu reconegut mestratge basteixen artístics i meravellosos diorames o pessebres gegantins, com el que des de fa una trentena d’anys munta l’estimat Virgilio del Olmo a la parròquia de Sant Pau de la Mariola. Veritable exemple i model d’una persona apassionada pel pessebre.

També vaig referir-me al fet que en aquest passat Nadal els nostres pessebres hagin arribat fins i tot a Montserrat, amb el magnífic “Betlem” del mestre pessebrista Albert Bertran, que vam deixar el 24 de desembre als peus de la Patrona de Catalunya, recollint-lo el passat 14 de gener. Ha estat tot un privilegi pujar un pessebre de Lleidatà al cor espiritual de Catalunya, representant a les prop de 70 associacions que conformem la Federació Catalana de Pessebristes, que en aquest passat Nadal ens trià a nosaltres, amb ocasió del 60 aniversari de la nostra entitat, a celebrar el proper 3 de febrer, festa de Sant Blai, fent memòria que aquell dia de l’any 1963 una colla de lleidatans van fundar l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. La nova entitat nasqué amb l’encàrrec de conservar i promoure a la nostra ciutat l’arrelada tradició del pessebre i la popular Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, declarada el passat 29 de setembre per la Generalitat de Catalunya Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Seixanta anys després, cal reconèixer que la nostra entitat ha complert amb escreix el seu compromís fundacional, fidels a tot el què és i significa el pessebre, com a representació artística i plàstica del Naixement de Jesús. Que no hauria de molestar a ningú, ni ser objecte de cap polèmica estrafolària, per què forma part de la nostra identitat essent com és a casa nostra història, tradició i cultura popular.

Enguany, la representació d’unes escenes del Pastorets a càrrec de l’Agrupació Teatral TOAR, que per primera vegada representava aquesta obra nadalenca de Lluís Millà al presbiteri de la Seu Vella, posà el colofó a l’acte. Amb aquests Pastorets tan lleidatans, preteníem alhora donar inici a l’Any Franciscus, amb el qual els pessebristes d’arreu del món commemorarem el 800 aniversari del primer Pessebre bastit el 25 de desembre de 1223 per Sant Francesc, a la cova de Greccio. Aquell fou un pessebre vivent, com els nostres Pastorets “Borrego i Carquinyoli”.

Tot això i molt més, és el que hem fet els pessebristes lleidatans amb el Pessebre, responent així a la pregunta del titular.  Però deixeu-me que acabi amb un dels missatges de whatsapp rebuts a posteriori, el de la pessebrista Carme Jené, on expressava els seus sentiments després d’haver assistit a la cloenda del Cicle de Nadal i que subscric: “...m’ha fet molt de goig veure la il·lusió dels petits i grans. Els ulls dels nens i joves per la novetat del moment i també els ulls dels de més edat, per tot el que simbolitza el Nadal: la família, l’amistat, tantes coses...”.