(Article publicat al diari “Segre” i “La Mañana”, el 25 de juliol de 2014) 

Per : Jordi Curcó

Vicepresident Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

 Un any més i ja en son centúries, Lleida va rememorar ahir al vespre, vigília de la Festa de Sant Jaume que celebrem avui, la tradicional i cada cop més multitudinària Romeria dels Fanalets.

D’antiga la tradició dels Fanalets a Lleida, n’és i molt. Només cal citar la primera referència documental de la festa, que la trobem al llibre IV, capítol VI de la Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita pel cronista Jeroni Pujades el 1609, quan diu:  “Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares à fills, que lo sanct en aquest seu passatje posá allí. Y los minyons la nit de la festa del sanct, van ab llanternetes de paper ab llums: à las quals diuhen sanct Jaumets  en memòria de la predicació que lo Apòstol feu en dita Ciutat”. Si donem per bo aquest document, són ja 405 anys de la festa, dels Fanalets, tot i que Pujades ja parla de “fama continuada”. Sembla ser doncs que venia de lluny, així que podem parlar de gairebé 500 anys d’antigor,

La suposada evangelització de la nostra ciutat per Sant Jaume, ha estat sustentada de temps immemorial en una narració llegendària, molt popular i estesa, on s’evoca el orígens del cristianisme i es deixa constància del pas de l’Apòstol per Lleida. La llegenda, tramesa de generació en generació fins els nostres dies i recollida per cronistes i historiadors, explica que Sant Jaume arribà fins els peus de les muralles que rodejaven i protegien Lleida. Era de nit, cansat i famolenc es deturà per descansar. Tot seguit, travessant una de les portes de la muralla, s’introduí dins la ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que l’impedia caminar.  Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs profunds van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets de llum”, tot il·luminat la fosca nit i facilitant que el Sant Pelegrí pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí apostòlic.

Tot i que aquesta ha estat la versió llegendària més popular i coneguda, n’hi ha un altra que atribueix als infants de Lleida, el gest d’acudir amb fanalets de llum en ajut del Sant, esdevenint els protagonistes d’aquell fet miraculós.

La lleidatana llegenda dels Fanalets, es plasmà aviat en un antic i arrelat costum, quan arribat el capvespre del 24 de juliol, vigília de la festa de Sant Jaume, els infants sortien als carrers amb fanalets encesos i anaven a visitar les dues capelles que la ciutat té dedicades al Sant Apòstol; la del Peu del Romeu (carrer Major) i la de Can Serra, (carrer del Carme n. 1),  rememorant totes dues la seva estada a Lleida. La primera, l’indret on Sant Jaume es clavà la punxa i baixaren els àngels amb fanalets de llum; l’altra, on s’hostatjà i predicà per primera vegada l’Evangeli als lleidatans.

Aquella manifestació infantil, espontània i desorganitzada, que anava de capella a capella, seguint les suposades petjades que feu a Lleida l’apòstol Jaume; esdevingué amb el temps la que avui anomenem Romeria dels Fanalets de Sant Jaume i que ahir al vespre, com almenys fa quatre-cents cinc anys provats, omplí de nou els carrers de Lleida amb una multitud d’infants amb fanalets de llum.

La Romeria és una festa popular i religiosa molt antiga, però no pas rància ni passada,  com potser algú voldria que fos o almenys així la té catalogada. L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i amb ella la ciutat, la reviu any darrera any amb el convenciment que amb el seu esforç per conservar-la i potenciar-la, treballa també per fer una ciutat més humana, cordial i feliç.

Les festes són un moment privilegiat de construcció i expressió de vincles identitaris i comunitaris mitjançant unes expressions i manifestacions d’origen religiós en la seva majoria, que no solament s’han de respectar, faltaria més!; si no protegir i potenciar.  En aquest sentit ningú pot negar la dimensió lleidatana de la Romeria dels Fanalets, n’és prou evident.

La Romeria dels Fanalets, on els infants en son els protagonistes, és per Lleida tota una festa, religiosa pels seus orígens i popular per què els lleidatans se l’han fet seva. Però és alhora un esclat d’il·lusió i d’esperança, tan necessàries ambdues en aquests temps difícils que estem vivint. 

Els fanalets tenen la seva justificació en la llegenda del miracle de Sant Jaume i la punxa, però el verdader miracle de l’apòstol ha estat l’haver conservat aquesta tradició durant gairebé 500 anys.