Aquestes paraules escrites per Jeroni Pujades en el llibre IV, capítol VI de la seva Crònica Universal del Principat de Catalunya, publicada per Jeroni Margarit el 1609; són la primera referència escrita que ens parla de la presència a Lleida de l’Apòstol Sant Jaume, l’anomena’t el major i un dels deixebles de Jesús que, amb Pere i Joan, va ser més proper a Jesús.

 

Nascut a Betsaida, Palestina era germà de sant Joan Evangelista. Executat per ordre d’Herodes Agripa cap a l’any 43, se li atribueix l’evangelització d’Hispania. 

 

La primera referència sobre la possible evangelització d’Espanya per Sant Jaume, es molt tardana, vers els inicis del segle VII. Es tracta d’un Breviariuem Apostolorum escrit en llatí per autors occidentals seguint fons bizantines, on es referència els indrets que suposadament evangelitzà l’apòstol. En aquest text s’atribueix l’occident a l’activitat apostòlica de Jaume, Felip i Mateu. Pel que fa a Sant Jaume diu: Jaume, nom que significa el que suplanta, fill del Cebedeu, germà de Joan, predica aquí, a Espanya i en l’occident, sota el regnat d’Herodes fou ajusticiat amb l’espasa i sepultat a Achaia Marmárica. El vuit de les calendes d’agost.

 

La tradició popular, arran de la trobada de les suposades restes de l’apòstol a Galícia al segle IX, potencia encara més la suposada evangelització de la península Ibérica. Així, segons creença prou antiga i arrelada en el temps, l’apòstol hauria predicat primer a Barcelona, al lloc on hi h la plaça que porta el seu nom i després ho hauria fet a Lleida i posteriorment a Saragossa, on se li aparegué la Mare de Déu en car mortal, per confortar-lo i animar-lo en la seva empresa evangelitzadora. Una antiga copla ho conta d’aquesta guisa:

 

 

A Lleida, aquesta creença ha estat sustentada en una narració llegendària, molt popular i estesa, on s’evoca el orígens del cristianisme a casa nostra i es deixa constància del pas de l’apòstol per la ciutat, on hi arribà per tal de donar a conèixer la bona Nova de l’Evangeli de Jesús.

 

La llegenda, tramesa de generació en generació fins els nostres dies i recollida per cronistes i historiadors, diu que l’apòstol Jaume arribà fins els peus de les muralles de Lleida. Era de nit, cansat i famolec es deturà per descansar. Tot seguit i travessant una de les portes de la muralla, s’introduí dins al ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que l’impedia caminar. Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs profunds van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets de llum”, tot il·luminat la fosca nit i facilitant que el Sant Pelegrí pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí apostòlic.

 

 

Aquesta llegenda s’entronca amb un altra que es conta en el poble de la Granja d’Escarp. Diu el relat que el sant deixà Lleida, on ja  havia llençat la sembra evangèlica, per continuar el seu pelegrinatge. Tot i que s’havia tret la punxa del peu mercès a l’ajut diví, el dolor d’aquella fiblada l’acompanyava encara i no li permetia caminar gaire assossegat. A l’arribar a les portes del poble, va descobrir una petita cova on reposà i es guarí de la ferida que li havia produït la punxa. És la Cova de Sant Jaume, alhora que el poble li atribuí fets miraculosos i el prengué com a Patró i especial protector.

 

 

La lleidatana llegenda dels Fanalets, donà origen a una forta devoció i veneració  popular envers l’apòstol, potenciada encara més quan l’any 959 l’abat Cesari de Montserrat peregrina a Compostel·là. Arran d’aquets pelegrinatge es va produir una gran afluència de pelegrins de camí a Santiago, que pernoctaven a Lleida, com un indret singular d’aquest camí i on Sant Jaume era ja un punt de referència espiritual.

 

 

La ciutat, que assumí la llegenda apostòlica com gairebé un fet històric provat, encara que mai hagi estat així, no l’ha oblidà, ans al contrari. Antigament era costum que els infants, arribat el capvespre del 24 de juliol, vigília de la festa de Sant Jaume, sortissin al carrer amb fanalets encesos i anessin a visitar les dues capelles que la ciutat té dedicades al Sant Apòstol, rememorant totes dues de la seva estada a Lleida. 

 

Aquella manifestació infantil, espontània i desorganitzada, que anava de capella a capella, seguint les suposades petjades que feu l’apòstol Jaume en el seu pelegrinatge apostòlic a casa nostra; esdevingué amb el temps la que avui es coneix com la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume. Una de les festes religioses i populars més tradicionals i arrelades a la ciutat i també en alguns pobles propers com Artesa de Lleida, Alpicat o Balaguer, i en el lleidatà barri de la Bordeta, del qual n’és patró Sant Jaume.

 

Com en els seus antics orígens, cada vesprada de la vigília de la festa de l’apòstol, una munió d’infants amb llurs fanalets encesos, fidel a la tradició no ha deixat de sortir mai al carrer conformant una singular corrua de llum i colors, per acompanyar la imatge de Sant Jaume, portada actualment pels carrers de la ciutat  en una carrossa guarnida de flors. 

 

Es molt popular també l’antiga cançó amb reminiscències medievals i que els infants canten per honorar l’apòstol i alhora fer més festiva i alegre la Romeria dels Fanalets.

 

Aquella espontània i improvisada manifestació de llums i fe, és en l’actualitat una ben organitzada Romeria de la que en té cura l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. Com en els primers temps, el infants de Lleida amb llurs fanalets, refan amb anyal fidelitat l’itinerari apostòlic i alhora popular, delimitat entre les dues capelletes de l’Apòstol; una situada al carrer del Carme i l’altra al carrera Major.