Lleida conserva dues antigues capelles dedicades a Sant Jaume, que son un històric memorial del seu peregrinar apostòlic. Una d’elles, potser la més coneguda, aixecada en la cruïlla dels carrers Cavallers i Major, se la coneix pel nom del Peu del Romeu, fent memòria del fet miraculós de l’espina i dels fanalets.

 

El seus orígens es remunten a l’any 1399, quan s’inicia la construcció del que havia de ser una capella dedicada a la Nativitat de Maria, tal i com indica la seva làpida commemorativa de la seva erecció, que encara avui es conserva en un molt bon estat i que ha estat incorporada al nou Museu de Lleida. Esculpida i policromada, amb una sanefa profusament ornamentada amb entrellaços vegetals, alternats amb els heràldics del fundador de la capella, Berenguer Marquès. Dins la placa centra, dos figures angèliques suporten un llibre obert en el qual s’inscriu una llegenda realitzada en lletra gòtica i on es deixa constància de la seva dedicació:

 

 

En la seva façana, en el llinda de la porta principal, es feu col·locar la imatge de la Verge de les Neus, com encara avui podem contemplar i que passà a ser-ne la seva titular.

 

Però diuen les cròniques que l’hereu i al mateix temps nebot de Berenguer Marqués, el compte Berenguer Gallart, manà s’hi col·loqués també una imatge de Sant Jaume, atenent el prec de nombrosos lleidatans que no volien perdre aquell punt de referència que els entroncava amb l’apòstol i la llegenda dels Fanalets.

 

Aquesta Sant Jaume de pedra havia estat venerat fins aleshores en l’anomenat “Perxe de Sant Jaume”, que a principis del segle XIV ocupava el solar propietat de Berenguer Marqués i en el qual s’havia bastit la nova capella. La imatge era tanmateix molt venerada pels pelegrins que passaven per Lleida tot fent el Camí a Santiago de Compostel·la, per postrar-se davant la tomba de l’apòstol.

 

La capella , tot i estar dedicada a la Mare de Déu i més concretament a la Verge de les Neus, fou molt prompte anomenada popularment “El Peu del Romeu”. Nom aquest que a finals del segle XVIII es consolidaria entre els lleidatans i que ha arribat fins els nostres, evocant l’indret on segon la tradició tingué lloc el miracle de l’espina i els Fanalets.

 

En el seu interior es venera la imatge de Sant Jaume, obra de l’escultor lleidatà Jaume Gort i que tots els anys encapçala la Romeria dels Fanalets. Un magnífic mural, del també artista lleidatà Miquel Roig i Nadal. presideix l’altar, tot idealitzant l’escena del miracle de la punxa que es clavà al peu Sant Jaume i l’auxili miraculós dels àngels.

 

En l’actualitat, la capella i les seves dependències superiors, on hi ha dues mostres permanents de pessebres de les mestres pessebristes Paulina Atmetller i Joaquima Barrufet, acullen la seu social de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que en te cura.

 

La capella es, avui per avui,  un singular punt de referència ciutadà, tant per les seves connotacions històriques, artístiques i religioses, com populars i tradicionals amb un denominador comú: L’apòstol Sant Jaume i Lleida.