En l’acte ha intervingut el nostre vicepresident Jordi Curcó i alhora autor del llibre “Jaume Gort, l’escultor de la modernitat serena”, evocant alguns detalls i anècdotes relacionades amb el procés d’execució de la talla de Sant Jaume dels Fanalets:  “Una obra d’art religiós digna d’un bon escultor i la més popular i coneguda de Jaume Gort”, asseverà.

Curcó recordà que fou la junta de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes qui a iniciativa del seu consiliari Mn. Jaume Bertran, encomanà la imatge a l’escultor el 18 d’abril de 1964, havent sortit ja aquell any per primera vegada a la Romeria dels Fanalets. Explicà que fou pagada per les aportacions dels socis de l’entitat i de molts lleidatans que porten el nom de Jaume, havent costat 20.000 pessetes de l’època.

En la seva intervenció recordà també a l’artista Manel Garcia Sarramona, a qui Jaume Gort quan es disposava a fer la talla va anar a buscar  com a model, referint-se a la semblança de la cara de Sant Jaume, amb la del pintor traspassat l’any 2001.

En el mateix acte intervingué l’escultor Víctor Pallarés, que va conèixer i tractà Gort, al qual va definir com un  “gran escultor”, tot afegint: “...si no hagués mort tant aviat, hauria arribat molt lluny”.

També intervingué l’artista i restaurador José A. Ferrer, membre de la junta directiva de l’Agrupació i que té el seu taller de restauració al carrer Ballester davant mateix d’on Jaume Gort tenia el seu, evocant aquells anys d’infantesa en els que va conèixer l’escultor: “quan m’aturava davant el seu taller, m’obria la porta per deixar-me entrar i m’explicava en el que treballava.”. Avui Ferrer viu per i de l’art, que és la seva vida: “Potser li dic a l’escultor Gort”, asseverà.

La intervenció més emocionat la protagonitzà la filla de l’escultor, la Montserrat Gort, quan recità la poesia “Parededéu”, escrita i dedicada al seu pare i escultor, que fou la millor cloenda d’un acte intens i ple de records i sentiments.